He viscut gran part de la meua vida veient com l’edició comarcal de Levante-EMV, editat per Editorial Prensa Ibérica, entrava a casa diàriament, perquè sempre hem llegit premsa, però també perquè mon pare participava de la publicació.

Les notícies més pròximes eren més comentades. En el meu cas, vivia una realitat amb capacitat de discernir el que deia o deixava de dir un periòdic. Tenia una informació molt pròxima general i comarcal gràcies a Levante-EMV. I no només era la informació política o esportiva, també d’espectacles, de la vida social. Tants i tants conceptes, matisats i completats des de la proximitat amb l’anàlisi i els articles d’escriptors saforencs que ens ensenyaven com era la comarca, com havia sigut i com volíem que fora. Per a mi i els saforencs, Levante-EMV i l’edició de la Safor han estat hemeroteca il·lustrada, culta i crítica estos quaranta anys.

Levante-EMV ha fet comarca per la proximitat del missatge, de la informació i ens ha possibilitat conèixer la seua realitat, una comunicació de proximitat que ha estat l’aposta de Editorial Prensa Ibérica, i que he de celebrar. Esta informació tan pròxima i el comentari a taula, ben segur que m’ha ajudat a respectar les opinions de tanta gent com conec.

I vull recordar les persones que ho han fet, delegats iniciadors com Pep Torrent o Elvira Ferrer, i continuadors com Vicent Borja o J. Manuel Alfaro, sense oblidar  Sergi Sapena i Toni Álvarez Casanova o redactors i col·laboradors de sempre com Salva Talens, Miquel Font, mon tio J. Juan o mon pare M. Joan, que hi col·laborà durant més de 20 anys.