De vegades quan fem balanç idealitzem el que deixem arrere. Pensem allò de «qualsevol temps passat va ser millor». I si bé és cert que la Xàbia de les darreres dècades era un lloc extraordinari, on hem sigut feliços i hem aprés a ser com som, a estimar la nostra terra i la nostra gent, també el poble que hui vivim és un espai increïble, dinàmic i ple de possibilitats.

I m’atreviria a dir que manté el seu esperit de sempre, intacte, tot i el creiximent i les transformacions físiques que ha experimentat; algunes encertades i necessàries i unes altres, francament, no.

Ja no som aquell poblet que jo recorde quan era menut, en què anar del poble a la mar era una aventura entre bancals i tarongers. I tampoc podem dir de memòria els cognoms i malnoms de quasi tots els nostres veïns. També el nostre perfil turístic ha evolucionat i l’aparició d’un personatge com el Pope, el religiós ortodox que va donar nom a la nostra cala del cap de Sant Antoni, no mereixeria ni una mirada de sorpresa per damunt del mòbil. D’acord, ens fem majors. Però els anys ens senten bé.

Estic orgullós de viure en un poble que és fruit de la convivència armònica de 85 nacionalitats diferents. Que s’ha convertit en un referent internacional de qualitat de vida i en què, les nostres diferències sempre queden supeditades al bé comú de Xàbia.

I en este apassionant viatge, la premsa de proximitat ha fet una tasca fonamental. Ha sigut la veu que es feia escoltar a casa, en la barra del bar, a la faena, i ens parlava de les nostres coses. De vegades per a dir-nos el que no volíem sentir, però era precís saber.

En estos 40 anys hem tingut la certesa que passara el que passara, allà estarien els periodistes de la comarca per a explicar-ho; superant dificultats increïbles de vegades. El seu valor i la seua professionalitat, la passió per contar la veritat, ha sigut un valor constant que ens ha ajudat a millorar, a esdevindre una comunitat més conscient, més unida i més lliure.

Levante-EMV, la capçalera de Prensa Ibérica, i la seua edició de la Marina Alta han estat en els darrers 40 anys sempre ací, interpretant el nostre complex món (també els pobles són complexes) amb objectivitat i pluralitat. El periodisme ens il·lumina, ens ajuda a entendre. I dóna veu als nostres veïns i veïnes. És una tasca imprescindible.

Per això, companys, vos vull donar les gràcies des d’estes pàgines. I recordar-vos que sou imprescindibles. Per molts anys més de periodisme lliure, pròxim i de qualitat!