És difícil no caure en el pessimisme en este moment històric en que el món sembla retrocedir, on la intolerància i l’odi avancen, i on els drets conquerits amb tant de sacrifici i lluita es posen en dubte. Potser per això és més important que mai reivindicar el que, com a societat, hem aconseguit en estos 40 anys. I com allò personal és polític, no necessite anar massa lluny.

Necessitem un periodisme actiu, que siga dur amb els poderosos; i pròxim, que done veu als que pateixen

Fa 40 anys, l’homosexualitat era considerat una malaltia per la Organització Mundial de la Salut, i era perseguida a Espanya baix la ‘Ley de vagos y maleantes’. 40 anys després, no cal dir-ho, la situació, al nostre país, és molt diferent (tot i que lluny encara de ser idíl·lica).

Aprofite eixe exemple per a desitjar que dins de 40 anys puguem celebrar que en una època d’incertesa com l’actual hem vençut l’odi. Que hem aconseguit canviar la por per l’empatia. Que hem defensat la democràcia amb més democràcia, perquè eixa és l’única manera. I crec, sincerament, que per a fer-ho necessitem un periodisme actiu, que siga dur amb els poderosos; un periodisme pròxim que done veu als que pateixen. Felicitats!