1. 25-09-2008 12:49

Guerra bruta contra el PSPV

El PSPV-PSOE, com el seu nom, és una formació dual. Des de la seua integració al PSOE en 1978, el Partit Socialista del País Valencià s'ha vist sotmés a nombroses pressions, no només de la dreta, sinó també de la direcció federal del Partit Socialista Obrer Espanyol, que veia amb recel part de l'ideari autonomista de la federació valenciana. 
 
Durant la transició es succeïren els atacs terroristes i les agressions a càrrecs del PSPV davant de la indiferència, quan no la complicitat, de l'aparell del PSOE, fins al punt que Josep Albinyana, president del Consell preautonòmic del País Valencià, afirma en el documental Del Roig al Blau que evitava informar alguns membres del PSOE dels actes oficials "per a evitar problemes" amb els grups ultres. Poc després de rodar els tancs per València, en 1982, el PSOE va pactar la LOAPA amb la UCD amb l'objectiu de coartar el procés autonòmic i reafirmar el poder de l'estat central. 
 
Al llarg dels anys, Madrid ha anat "polint", com diria Alfonso Guerra, no només els senyals d'identitat del poble valencià (nom, llengua i bandera històriques), sinó també la mateixa entitat política dels socialistes valencians, tutelant amb insistència creixent la seua presa de decisions, l'elecció de candidats, la redacció de programes i, fins i tot, l'elaboració de materials d'ús intern, fins a reduir, cada vegada més, la federació valenciana al paper de franquícia, de sucursal, del Partit Socialista Obrer Espanyol, la central. 
 
L'últim assalt al PSPV per part del PSOE ha tingut lloc amb motiu del XI Congrés Nacional del PSPV, en forma d'una ponència agressiva coordinada des de Madrid amb la consigna d'apropar-se al centre, distanciar-se del valencianisme i substituir la sigla PSPV per PSCV, proposant Jorge Alarte, un outsider fidel a la direcció federal, com a candidat a la secretaria general del partit. La ponència ha sigut àmpliament contestada per les bases, amb una xifra rècord de 2.812 esmenes; l'alcalde de Morella, Ximo Puig, ha dut a terme una defensa saguntina de l'autonomia del partit. 
 
Veient contestada la seua autoritat, des de Madrid insisteixen a doblegar el PSPV, fent ús d'estratègies més o menys insidioses per a influir les decisions dels candidats i dels electors: candidats d'última hora per a atomitzar el camp contrari, cobertura exhaustiva del corrent oficialista, desplegament mediàtic de trolls més o menys molests, atacs informàtics, bombardeig de comptes de correu electrònic, escrutini exhaustiu per part de Madrid i un llarg etcètera. 
 
L'últim episodi, més sibil·lí i contundent, d'aquesta ofensiva del PSOE sobre el PSPV és l'anunci de Ximo Tur, un regidor infiltrat del BLOC-Verds-Independents de Calp, que signarà una moció de censura contra l'alcalde socialista a tres dies del Congrés Nacional del PSPV. Ximo Tur, que no té res a veure amb el BLOC, i sí molt amb les tècniques d'un PSOE acostumat a guanyar eleccions a cop de titular d'impacte, fa bona l'estratègia dissenyada per Madrid i fixada en el punt 110 de la ponència del Congrés, que exigeix necessàriament al PSPV "un distanciament de nocions nacionalistes, interioritzades o a manera d'aliança estratègica". Bingo. 
 
http://www.kalebarraka.blogspot.com

2. 24-09-2008 09:09

Lastima por Madrid

Es una lástima que esta ponencia, que ha sido rechazada en sus puntos principales por más del 73% de delegados al congreso antes de su celebración, constituya el programa electoral del candidato oficialista, el ciscarista Jorge Alarte, que plantea un giro al centro, el cambio de las siglas y el sometimiento a las directrices de Madrid en virtud de una actuación política sin disonancias con la dirección Federal. 
La ponencia será enmendada, pero comosaldrá Alarte, será puro papel mojado y pasará de las resoluciones que los militantes elijan, porque así es la práxis política de nuestro partido. Mando yo, y ordeno yo, por mucha resolución ni mandangas que me aprobéis. Sigue siendo así. 
Supongo que tenemos que ir haciendonos la idea, ya que la chica que ocupa la calle Ferraz ya ha dicho que es a este candidato al que se tiene que votar, y así haremos aquellos a los que la disciplina de partido nos ata más que nuestras preferencias personales. 
Siento que la concepción de Madrid hacia Valencia sea tan de gastarnos de títeres y de resignarse a ser oposición por unos cuantos años más. Adiós al voto por sufragio universal del Secretario General con el que nos ha hecho soñar alguno que otro candidato. 
En futuros congresos habremos de reinventarnos el partido, un partido donde los militantes cuenten, tengan autonomia para configurar el proyecto, elijan democráticamente y en votación a sus dirigentes, y donde el aparato se fie de nosotros como los mejores garantes del rumbo que debe tomar este partido, cosa que hasta la fecha, aún no lo he conocido como militante.